La col·lecció de microlepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Barcelona s’inicià l’any 1916 a partir del material que formava part del conjunt de col·leccions entomològiques procedents de la
Les col·leccions osteològiques són una part molt important dels fons patrimonials dels museus de Ciències Naturals.
L’afany d’incrementar les informacions rellevants dels espècimens de la col·lecció “antiga” de vertebrats ha donat lloc a la reconstrucció de tres fets puntuals que formen part del nostre passat:
Amb motiu de la donació al MCNB d'un conjunt de rèpliques paleoantropològiques, presentem l'inventari de les peces que hem identificat i classificat, i que esperem siguin el primer pas per a la cre
Es dóna a conèixer l’inventari actualitzat dels cargols terrestres del Parc Natural de Montserrat, amb 73 tàxons.
La Serra del Montsant (Priorat) és un dels espais naturals més singulars de Catalunya.
Presentació d’un estudi que s’està duent a terme en l’actualitat, i en el que hi participen nombrosos col·laborador d’entomologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Recol·leccions selectives de fauna cavernícola amb un valor museístic important pel fons del Museu de Ciències Naturals.
El jaciment, del terme municipal de Pujalt (comarca de l´Anoia), va ser una mina per a l´extracció de lignit. És situat a la part superior de l´Oligocè inferior (Estampià).
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, juntament amb la seva zona perifèrica, constitueix un dels màxims referents per a boscos de muntanya.
Us presentem una nova comunitat d’aficionats i estudiosos de les formigues basada en tres pilars.
Les restes de plantes i d’animals que apareixen en els jaciments arqueològics són majoritàriament restes de menjar i la bioarqueologia s’encarrega d’estudiar-les.
El Pediculus humanus var. capitis, o poll del cap és un insecte anoplur, ectoparàsit hematòfag específic de l’home.
Amb la intenció d'apropar el Naturalista a la normativa jurídica que ofereix protecció a les espècies de fauna, i més en concret als invertebrats, es comenta la Convenció sobre la Conservació de le
Després de la brillant etapa de la malacologia catalana als anys 1920 (Bofill, Haas, Aguilar-Amat) en els anys posteriors a la Guerra Civil es forgen diversos malacòlegs vinculats al museu de la ca
Exposicio dels contactes, relacions i vivències personals des de la meva incorporació a l´equip del museu.
L’ordenació de la col·lecció d’anòbids de F.
