El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, juntament amb la seva zona perifèrica, constitueix un dels màxims referents per a boscos de muntanya. Aquest interès ve lligat a les següents característiques: 1) és l’únic parc nacional a casa nostra, i per aquesta raó és un dels indrets naturals més coneguts per tota la societat catalana; i 2) l’absència d’aprofitaments forestals, ha donat lloc a una sèrie de situacions amb un gradient d’estructures i processos en relació a la maduresa del bosc.
Els objectius del treball són els següents: 1) establiment d’una xarxa de parcel·les de grans dimensions representatives de la composició i maduresa del bosc del Parc Nacional; 2) caracterització de l’estructura forestal, del substrat i dels elements i dinàmiques importants d’aquests ecosistemes; 3) estudi de la biodiversitat dels grups de flora i fauna amb especial interès d’estudi i conservació.
La descripció acurada dels elements forestals, i especialment aquells relacionats amb la maduresa del bosc, topogràfics i estructurals de les parcel·les de mostreig a tots els grups de recerca faciliten l’estudi i anàlisi, no només de la importància dels elements forestals que participen en el manteniment de la biodiversitat, si no també de les relacions entre les comunitats de flora i fauna dels sistemes.
Actualment estan en curs els treballs de camp i anàlisi de diversos grups de fauna: micromamífers, himenòpters voladors i formigues, mol·luscs i lepidòpters nocturns.
Paraules clau: Parc Nacional, estructura forestal, biodiversitat, bosc madur, himenòpters, mol·luscs, lepidòpters