El Sot de la Masia té el seu origen en una antiga cantera. Forma part del Jardí Botànic Històric, situat a Montjuïc, Barcelona. Tot i estar rodejat d’un ambient urbà molt poblat, al llarg del nostre mostreig hem trobat una interessant mirmecofauna, incloent algunes espècies de les considerades “rares”. L’ambient del Sot es divideix en una zona enjardinada, força oberta i amb arbres dispersos, i la zona més costeruda i ombrívola, sota plataners de mida considerable i on s’acumula molta fullaraca.

S’han emprat diversos mètodes per buscar formigues, els quals es complementaven entre ells en quant al tipus d’espècies recol·lectades. En primer lloc, una piscina desmuntable on queien i s’ofegaven els sexuats de formiga en fer els vols nupcials.

La recerca directa a vista permet trobar les formigues d’activitat epigea que estiguin actives en el moment del mostreig. Les trampes de caiguda també capturen fauna epigea, però durant un període més gran de temps. En aquest cas, només es van fer servir una vegada i els resultats van ser prou pobres, degut a la pluja. Finalment els embuts de Berlese han estat emprats per buscar fauna entre la fullaraca.

Combinant aquests mètodes s’han trobat 24 espècies de formigues al Sot de la Masia, la major part de les quals ho han estat a la piscina (16) i a la caça a vista (17). Amb els Berlese es van obtenir menys espècies, però el més destacable en aquest cas és que una gran proporció eren hipogees.

De la mirmecofauna del Sot es pot dir que la composen espècies típicament mediterrànies que són comunes arreu del país. Una part important la constitueixen 10 espècies hipogees, formigues molt poc conegudes i infreqüents als mostreigs. D’aquestes, s’han trobat algunes espècies menys rares, com ara Aphaenogaster subterranea, que al Sot té un alt nivell d’activitat superficial, seguramente per l’alta humitat i condicions ombrívoles del lloc. Unes altres, les Leptanilla són petites formigues depredadores del sòl amb una mida de poc menys d’un mil·límetre, han estat escassament citades, amb poques localitats a Catalunya. El Sot de La Masia s’afegeix a elles amb dos mascles caiguts a la piscina. Del gènere Pyramica s’han trobat tres espècies, i donada la consideració de raresa que es té d’elles no deixa de ser sorprenent. Són petites depredadores, amb mandíbules adaptades a un ràpid moviment de pinça per atrapar les preses. Finalment, Ponera testacea és una espècie hipogea més pròpia de llocs més freds.

S’han trobat també dues espècies paràsites socials: Plagiolepis xene i P. grassei. La més remarcable és la segona, donat que les poblacions de les localitats que es coneixien al sud de França semblen extingides, i actualment només es coneixen tres localitats a Catalunya, on Plagiolepis grassei s’ha trobat recentment: Collserola, el Moncau i el Sot.

Hi ha tres espècies foranes. Una, Cardiocondyla mauritanica, assoleix al Sot el punt més septentrional de la seva distribució. És una espècie no invasora. Lasius neglectus sí que és una espècie més preocupant en quant al seu potencial invasiu. Havia estat trobada un cop al sot veí (antic Jardí Botànic Històric), però posteriorment no li hem tornat a trobar. L’altra espècie, la invasora per excel·lència Linepithema humile (formiga argentina) es troba a molts llocs de Montjuïc. Per ara no ha fet acte de presència al Sot. Probablement perquè les condicions del lloc no li són propícies, i potser també perquè just a l’entrada dels dos sots, hi ha una colònia de Tapinoma nigerrimum, espècie autòctona que té un comportament dominant semblant al de l’argentina.

És destacable que una localitat urbana hagi donat aquesta riquesa d’espècies. Això mostra la gran utilitat, a l’hora de mostrejar, d’utilitzar metodologies que es complementen, maximitzant així els resultats que obtenim de cada microhàbitat.

Per altra banda, la diversitat d’ambients del Sot també ha ajudat molt. Esperem que es pugui mantenir tal com és ara. És bonic. És accessible. És petit. És divers. Què més volem?

Paraules clau: Hymenoptera, formicidae, Leptanilla, Pyramica, Plagiolepis grassei.