Els museus d’història natural i els naturalistes protagonitzen una llarga tradició d’entesa i de col·laboració mútua. El museu de Barcelona no ha estat aliè a aquesta vinculació i acredita una significativa companyia de naturalistes rellevants en el curs de la seva història que han estat atrets pels continguts científics del centre.

El crèdit científic del museu es conserva i s’atribueix a diversos àmbits: les col·leccions són el patrimoni essencial i la raó de ser del museu; l’activitat de recerca galvanitza el fons material per crear coneixement; el centre de documentació suporta l’activitat científica en tots els àmbits; les publicacions científiques incorporen el rol del museu destinat a donar servei a la comunicació científica. Els quatre fronts d’acció científica han estat i són vehicle de contacte del museu amb els naturalistes.

Avui dia, no obstant això, s’han dipositat moltes més expectatives de col·laboració per part dels naturalistes en la reunió de dades significatives sobre l’estat i el canvi dels sistemes naturals. Això és degut a diverses raons: en primer lloc a l’increment de la consciència social sobre l’estat de salut dels recursos naturals; a la pèrdua progressiva de referents científics experts, professionals, en el reconeixement dels diversos grups biològics; també hi ha contribuït molt la irrupció de tecnologies de la informació i la comunicació que deixen molt planer el camí per distribuir i traslladar dades.

En conseqüència, el factor d’influència que representen els voluntaris naturalistes deixa de ser un element complementari per ocupar un paper destacat en l’activitat científica del museu. La conclusió raonable a extreure és que els naturalistes mereixen un programa d’acció amb característiques de ser estable, que sumi a les quatre divisions esmentades, i que esdevingui un element estructural del museu. Aquest element rep el nom de Laboratori Naturalista.

El Laboratori Naturalista, LN, essencialment es planteja com un equipament de suport a l’activitat dels naturalistes, per a la qual cosa es desenvoluparà i voldrà ser actiu en dos moments essencials de l’activitat naturalista: en la formació personal i en l’anàlisi de les evidències sobre la natura.

L’equipament del LN parteix de l’enorme avantatge que hi confereix el fet de disposar al museu de col·leccions, experiència de recerca, biblioteca i publicacions científiques. Amb aquests recursos s’han de crear espais físics per facilitar la identificació, manipulació i discussió dels resultats de les campanyes de camp o de les observacions esporàdiques que portin a terme naturalistes individuals o en grup, fins i tot projectes corporatius de societats naturalistes. En aquestes circumstàncies la millora en la formació qualificada i l’execució de projectes per part de naturalistes han de trobar en el museu un espai idoni.

Actualment l’espai físic destinat a veure néixer el LN és el castell dels Tres Dragons, a la Ciutadella. Sense tenir una inexorable vocació de permanència, som conscients de que el destí funcional d’aquest edifici és ara mateix incert, però sembla que no hi ha dubte en asseverar que el lloc és idoni per encetar i experimentar el procés de definició del propi LN.

El LN no s’ha d’acabar en un espai físic sinó que ha de prendre protagonisme també en forma de recursos web per facilitar l’activitat dels naturalistes en remot, sabent que en l’origen i com a espai de consulta final sempre hi haurà l’equipament del LN al museu. La publicació digital de recursos i les eines de comunicació i de participació en web obren el pas per a una enorme comunitat de suport al museu i a la valoració social de la ciència.

En conclusió: el LN expressa una voluntat ferma de valorar i d’incentivar l’activitat dels naturalistes en benefici de la recerca i del coneixement científic que sobre la natura es pugui plantejar a impuls del museu.

Paraules clau: Naturalistes, Voluntariat, Laboratori, comunitat, Servei científic