Àngel Lagar i Mascaró neix el 1928 a Las Palmas de Gran Canaria, a l'illa de Gran Canaria. El seu pare era militar d'Intendència i cada dos per tres canviaven de residència. També va viure a Oviedo Ceuta, Madrid Tenerife, etc.

Els seus inicis per l'entomologia van ser l'any 1943 quan estava visquen a Ceuta. L'Interès se li va despertar sense cap influència, per ell mateix, per la pròpia curiositat d'un noi de 15 anys. Al començament anava col.leccionant de tot i es servia del llibret Manual del Entomólogo de Longinos Navás, però al poc temps, l'any 1945 va prendre preferència pels insectes i en especial pels coleòpters aquàtics, que esdevingué una de les seves grans especialitats.

Estant a Madrid a finals del 1943, visita l'Instituto Español de Entomología, situat dins del Museo Nacional de Ciencias Naturales. El Secretari, Eduardo Zarco, en veure el seu interès li va proposar publicar treballs a la revista Graellsia, que era de recent aparició. Així va publicar els seus primers treballs, abans de iniciar la seva relació amb el Museu de Barcelona.

L'any 1945 publica el seu primer treball, que tracta sobre coleòpters aquàtics de la família Dytiscidae: Observaciones sobre Meladema coriaceum en España y Marruecos. Graellsia 3: 37-38.

L'any 1947 ja es queda a viure a Barcelona. Coneix Manuel Mendizabal de l'Instituto de Aclimatación de Almeria, qui l'adressa a F. Español del Museu de Barcelona a fi de poder consultar i treballar. El setembre del 1947 s'inicia una fructífera col.laboració amb el Museu que es perllonga fins la mort d'Español el 1999.

El seu interès per l'estudi de la fauna cavernícola es va concretar al Museu. Quan Lagar va iniciar les visites, el Dr Ricardo Zariquiey --un aficionat com ell- es dedicava a l'estudi dels coleòpters del sota terra, els Bathyscinae i en Lagar als coleòpters aquàtics de l'exterior. Al cap d'un temps, en Zariquiey es va anar especialitzant en fauna aquàtica de crustacis marins, deixant en segon terme els coleòpters cavernícoles. Llavors va ser quan en Lagar es va interessar també per la fauna de les cavitats de sota terra.

La primera cavitat que va explorar va ser la cova de l'Olla, a Aiguaviva, Montmell, l'1 d’octubre del 1950 amb un familiar que vivia a Torrelles de Foix . Va llegir una separata d'Español en que es parlava d'aquesta cavitat i per aixo hi va tenir l’interès d’anar-hi.

El seu primer treball sobre fauna cavernícola va ser l'any 1952 i que tractava sobre els coleòpters de la família Leiodidae: Dos nuevas razas de Troglocharinus espagnoli Zar. Speleon 3(1-2): 77-80

Pels anys 1960 assistia a les reunions d'entomòlegs que tenien lloc els dijous a la nit a la botiga Casa Solé Pujol, a la Plaça Reial de Barcelona organitzades pel fill del propietari, en Xavier Palaus. En el grup, entre altres i a més d'en Palaus, hi havia en A. Lagar; F. Español; M. Gonzalez; M. Bech; C. Altimira; M. Vilella i R. Pujol. Parlant de reunions, en Lagar també hi era present a les que organitzava amb regularitat l'Enric Balcells al CSIC del carrer Egipcíaques de Barcelona.

Les seves zones de treball en quant a espeleologia i recol·lecció-estudi de fauna subterrània s'han centrat sempre entre Catalunya i Aragó, havent visitat tots els relleus, tanmateix amb carstificació com sense, ja que la seva dedicació a la entomologia no ha estat només a la fauna del sota terra. En els anys en que va iniciar els treballs de fauna subterrània, el grau de coneixement dels poblaments era molt minso i per tant els propers relleus del Garraf, St Llorenç i Montserrat eren una quasi continua font de sorpreses per les nombroses troballes. També el fet de tenir família a Vilafranca del Penedès li va facilitar les activitats per aquells indrets, llavors també poc coneguts faunísticament.

El seu camp d'activitats espeleològiques ha estat sempre entorn a Catalunya i l'Aragó.

A Catalunya no cal citar indrets, doncs els hauríem d'escriure tots. Tot i així, va prioritzar els Ports de Beseit, Serra de Prades, Montmell, Penedès, Cerdanya, Camarasa, Guilleries i Terrades. A l'Aragó visità amb assiduïtat la Serra Ferrera i voltants: cueva del Hueso Santo, Espluga Escala, Forau Maniás, etc.

Descobriments més importants de fauna cavernícola, que segons les seves paraules són els seus preferits:

• Oscadites rovirai, un excepcional coleòpter Molopini d'Osca
• També com a "preferits" té els Aphaenops mensioni i Hydraphaenops alfambrai, coleòpters trequids de la zona d'Escuaín i Hydraphaenops sobrarbensis, de la Cueva de Aso de Sercué
• Duvalius (Trechopsis) ferreresi, un rar coleòpter caràbid de Mallorca que per la seva forma afenopsiana és una cosa mai vista a les illes

Els molts anys de recol·lecció de fauna, tant sigui dins de cavitats com de l'exterior, ha representat la descoberta de moltes noves espècies i fins i tot gèneres. Ell ha descrit nombrosos nous tàxons. El material que ell no estudiava l'enviava a d'altres especialistes, resultant-ne també moltes novetats d'isòpodes, miriàpodes, coleòpters, etc.

Exemple d'algunes de les espècies a ell dedicades per altres entomòlegs:

• El coleòpter Antrocharidius orcinus lagari, de l'avenc nou de la Fontfreda, que li va dedicar Español l'any1953
• Els diplòpodes Parathyphloiulus lagari Ceuca 1971 de les zones de Montserrat i l'Ordal i el Tarracoblaniulus lagari Mauries, J.P.; Vicente, M.C.1977 de la cova d'en Janet de Llaberia
• L'isòpode Oritoniscus lagari Vandel 1972, de cavitats de Peramola, Lleida
• El pseudoescorpí Parablothrus lagari Beier 1972de la cova Cartanya, La Riba
• El diplur Plusiocampa lagari Sendra, A. Condé, B. 1987 de cavitats en guixos d'Almeria

Avui dia, a XII del 2011, L'Àngel segueix treballant i conservant la seva gran col·lecció privada de, especialment, coleòpters

Bibliografia d'Àngel Lagar:

A data d'avui hi ha catalogats un total de 111 treballs, 38 d'ells entre varis autors.

El darrer treball va ser publicat l'any 2010 i tracta sobre fauna cavernícola: Un nou Leptodirinae (coleoptera) de la fauna de Catalunya. Exploracions 19: 89-91.

Paraules clau: Biospeleologia; Col•laboradors del Museu; Personatjes de l'entomologia