Estudis realitzats amb els coleòpters, biodiversitat i bioindicadors (2010-2011)
S’explica els treballs realitzats, durant els anys 2010 i 2011, en l’estudi dels coleòpters. Aquests treballs es poden dividir en tres grans línies: bioindicadors, biodiversitat i amb la família Ptinidae (corcs).
El projecte de la utilització dels coleòpters com a bioindicadors de l’estat de conservació i maduresa d’un model de bosc, es va començar l’any 2008 i s’ha dut a terme al Parc Natural del Montseny. El treball de camp s’ha realitzat en 14 parceŀles i 6 models diferents de bosc. Durant aquest any s’ha efectuat l’estudi dels exemplars recoŀlectats i s’han determinat un total de 291 espècies susceptibles de ser utilitzades com a bioindicadors per valorar l’estat dels boscos. L’any 2012 es confeccionarà la metodologia d’aplicació dels resultats obtinguts per poder avaluar la qualitat d’un model de bosc.
En biodiversitat s’ha treball en quatre projectes realitzats en els Parc Naturals del Montseny, Cadí-Moixeró i Collserola (turó de Can Balasc) i en el Paratge Natural de l’Albera. La tasca s’ha realitzat en coŀlaboració amb J. Muñoz, J. Soler, J. Bentanachs i J. Mederos. El nombre d’exemplars ha estudiar és molt elevat, només al Montseny s’han determinat 21.453 coleòpters i aquest nombre representa només un 65 % de les captures. Al Montseny s’han determinat, fins ara, 897 espècies, 984 al Cadí-Moixeró i 901 a l’Albera. En Collserola s’ha iniciat aquest any l’estudi. S’està treballant en la confecció d’un catàleg de biodiversitat de les àrees estudiades, Aquests catàlegs són comentats, a part de la relació d’espècies inclouen les seves àrees de distribució i la seva biologia. Entre els resultats obtinguts es pot esmentar la citació de 34 espècies noves per a la Península Ibèrica –63 per a Catalunya– i un gran nombre de les quals no es tenien dades fiables. Amb aquestes dades s’han pogut confeccionar 7 notes sobre biodiversitat de coleòpters a la Península.
En l’estudi dels Ptinidae (= Anobiidae) a part dels esmentats projectes, s’ha coŀlaborat en l’estudi d’aquesta família en els projectes realitzats als Parcs Naturals de Cabañeros (Ciudad Real) i dels Alcornocales (Cadis) i a la reserva Natural de Campanarios de Azaba (Salamanca). També s’han realitzat estudis en les àrees protegides dels Monegros (Osca i Saragossa) i al desert de Tabernas (Almeria). Els resultats obtinguts han estat de tres espècies noves del gènere Stagetus (Dorcatominae), dues espècies noves per a la Península Ibèrica i segones citacions d’un nombre elevat d’espècies. També la publicació de set notes sobre la família, descripcions, sistemàtica i faunística.
Actualment s’està treballant AMB l’Institut d’Investigacions de l’Amazònia Peruana (IIAP), Iquitos (Perú) i l’Institut de Recherche pour le Développement (Antenne IRD, Laboratoire d’entomologia), Paris (França), en l’estudi d’una plaga a els cultius de «Sacha inchi» (Plukenetia Volubilis) produïda per un fong. En l’estudi coŀlaboren P. Navarro (fong) i J. Pujade (agalla) de l’Universitat de Barcelona. L’estudi compren un fong, una agalla i una especie de Ptinidae, aquest es un gènere i espècie noves. També, amb A. Equihua del Colegio de Posgraduados de Montecillo, Rexcoco (Mèxic), s’ha iniciat l’estudi dels Ptinidae d’aquest país.
Amb coŀlaboració amb E. Vives s’han redactat dues fitxes del conveni UIC a l’estat espanyol, corresponents a les espècies Cerambyx cerdo i Rosalia Alpina. S’han redactat cinc fitxes, de la família Tenebrionidae, de l’atles i llibre vermell dels invertebrats amenaçats d’Espanya, volum I (artròpodes).
Paraules clau: Coleoptera, Bioindicadors, Biodiversitat, Ptinidae, Estudis i publicacions