L’objectiu principal del projecte BioBosc (CREAF) es reconeix en el seu títol formal: Xarxa de seguiment de la biodiversitat forestal en parcel·les de referència al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En un primer estadi l’àmbit de treball de BioBosc s’orienta a comprovar les diferències entre boscos madurs i immadurs pel que fa a la gestió forestal i com aquesta pot influir en la preservació de la biodiversitat en la mesura que es restaurin elements estructurals importants. En paral·lel el projecte preveu avaluar quins efectes pot tenir el grau de maduresa sobre el poblament de diversos grups d’organismes.

L’àrea d’estudi està situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La infraestructura de treball havia estat prèviament instal·lada per part de l’equip del projecte BioBosc i consistia en nou parcel·les (100x100 m), seleccionades en grups de tres per il·lustrar tres tipologies de bosc: pasturat (immadur), regular i madur.

La present investigació es planteja en resposta als objectius de BioBosc i a objectius propis:

• Analitzar les interaccions entre la malacofauna i l’estat de maduració dels boscos d’alta muntanya segons la influència de la gestió forestal.
• Explorar la relació entre poblacions de cargols i característiques de l’hàbitat.
• Comparar l’eficiència o de diversos mètodes de recol·lecció.

Comparant les parcel·les estudiades de bosc regular i les pasturades els resultats ens indiquen que la pastura afecta negativament la riquesa i composició de la comunitat de mol·luscs terrestres. En els boscos madurs la comunitat malacològica presenta una riquesa d’espècies i unes poblacions menors que les observades en boscos gestionats de forma més o menys recent. Aquesta constatació també està influïda pel fet que les parcel·les de bosc madur estan situades a majors altituds, on se sap que la diversitat de mol·luscs minva.

En els resultats s’observa una forta correlació de signe negatiu entre la riquesa d’espècies i l’altitud (relació ja reconeguda en altres indrets dels Pirineus) i també amb el percentatge de matèria orgànica i de carbó orgànic. Per contra el pH alt podria ser un factor que afavoreixi la diversitat de mol·luscs però no arriba a la significació.

Entre cerca directa i trampes de làmina s’han comprovat també diferències molt importants. De 260 individus finalment reconeguts, només 13 (5%) s’han aconseguit sota les làmines de plàstic. Cap d’aquests exemplars es va trobar en parcel·les de bosc madur sinó que es van localitzar en parcel·les de tipus regular i pasturat. Des del punt de vista metodològic, els valors de comparació amb un o altre mètode són massa exigus per intentar obtenir conclusions. Segons els resultats obtinguts doncs, als boscos madurs hi habiten unes comunitats malacològiques menys diverses i en poblacions més reduïdes que en àrees pertorbades per la gestió forestal. L’altitud i altres factors ambientals poden ser també responsables d’aquesta tendència.

Paraules clau: Riquesa d’espècies, Bosc madur, Altitud, Mol·luscs terrestres,Cargols, Llimacs