Agostella terrersensis, n gèn, n sp s’afegeix a un bon nombre de crustacis decàpodes, esmentats o descrits, trobats als jaciments de l’Eocè de la província d’Alacant i especialment als afloraments anomenats Els Terrers , a la zona de Las Lomas de La Beata, a les afores del poble  d’Agost  (l’Alacantí, País Valencià).

Els Terrers són explotacions d’argiles emprades per a la fabricació de terrissa des dels temps dels ibers fins els “canterers”, artesans terrissaires d’avui dia, i molt conegudes pels col·leccionistes d’eriçons fòssils i on, ja  fa cent anys, es citaren restes de decàpodes fòssils. A una d’aquestes explotacions, El Terrer dels Pobres -que ja havia lliurat dues noves espècies de decàpodes, Dromilites pastoris Via, 1959 i Lophoranina straeleni Via, 1959-  han estat trobats els exemplars d’Agostella terrersensis.

L’àrea d’Agost s’emmarca dins del Sistema Prebètic Intern, de la Serralada Bètica al SE de la Península Ibèrica. Formada durant l’orogen Alpí, l’àrea conté sèries que comprenen el Cretaci fins  el Paleògen. Els jaciments de Els Terrers consisteixen en nivells de margues groguenques amb intercalacions de calcàries i arenisques i estan datats com a Lutecià (Eocè mig) i representen fàcies de plataforma proximal del marge passiu d’Ibèria.

La posició taxonòmica d’Agostella terrersensis és complicada atès que comparteix similituds amb tàxons de diferents famílies. En primera instància es va comparar amb Palaeograpsus inflatus Bittner, 1975 (Panopeidae, Eucratopsinae) en base a la semblança amb els dibuixos publicats  per De Angeli (1995). Però l’observació en directe d’exemplars d’aquesta espècie, i el fet que P. inflatus té els segments abdominals 3-4 fusionats, exclou l’assignació d’Agostella, que els té tots lliures, a aquest gènere, i per extensió i pel mateix motiu, a la família Panopeidae.

També, i atenent a característiques ventrals similars com els solc medial als segments 3 i 4 de l’estèrnum toràcic i la forma dels segments abdominals, que també són lliures en aquest cas, es compara amb Nitotacarcinus bituberculatus Collins & Jakobsen, 2004 (Carpilioidea, Tumidocarcinidae), però els diferents trets dorsals i frontals tampoc permeten l’assignació ni tan sols familiar. Ara bé, sembla que Agostella encaixa amb els  Goneplacoidea pel que fa als caràcters dorsals malgrat diferències com el ja esmentat solc als segments 3 i 4 de l’estèrnum, encara que tres famílies dels Goneplacoidea, com els  Martinocarcinidae, Sotoplacidae i Vultocinidae, també els tenen.

Així doncs, Goneplacoidea sembla la ubicació més congruent per Agostella i encara més dins de la família Mathildellidae, a la vista de les grans similituds dorsals, del front i de les òrbites, però les revisions més recents d’aquesta família indiquen que els segments abdominal 3, 4 i 5 dels Mathildellidae són fixes i immòbils, malgrat que s’hi apreciïn les sutures; mentre que a Agostella els segment abdominals són lliures, per la qual cosa els Mathildellidae no poden acollir Agostella.  Calgué, doncs, comparar Agostella amb totes i cadascuna  de les tretze famílies de Goneplacoidea, fòssils i actuals, per esbrinar la posició familiar del nou gènere, utilitzant, en la mesura del possible, els caràcters visibles en el nostre fòssil, malgrat que moltes de les claus i diagnosis de les famílies estan basades en estructures toves  i òrgans que no sempre es poden observar en estat fòssil.

Finalment, tot i que la posició d’Agostella dins dels Goneplacoidea és adequada, no és possible ubicar el nou gènere dins de cap de les famílies existents i veient que vàries d’aquestes famílies ja són monotípiques, es decideix no crear una altra nova família  i es situa tal com segueix:

Ordre Decapoda Latreille, 1802
Infraordrer Brachyura Latreille, 1802
Superfamília Goneplacoidea MacLeay, 1838
Família incerta sedis

Fent atenció al tema dels segments  abdominals, les autoritzades opinions de Danièle Guinot i Peter K.L. Ng diuen que en braquiürs  fòssils,  quan aquests segments presenten espais de separació entre ells i les vores apareixen senceres com en el cas d’Agostella, indicarien que aquests segments eren lliures i mòbils en vida de l’animal. Així doncs, un altre gènere fòssil, Tehuacana,  revisat el 2009 i ubicat dins de la família Mathildellidae, presenta, com Agostella, espais perfectament visibles entre els segments abdominals  3 i 4 i entre els  4 i 5 i amb les vores senceres i per aquest motiu no pot ser retingut dins d’aquesta família, deixant-lo dins de la superfamília  Goneplacoidea però en incerta família.

Paraules clau: Decapoda, Goneplacoidea, Agostella, Eocè, Lutecià, Agost