Francesc Español

Francesc Espanyol i Coll (1907-1999) va ser un entomòleg rellevant, interessat principalment per la fauna cavernícola, un dels màxims especialistes mundials en algunes famílies de coleòpters. Fundador de la bioespeleologia a Espanya.

Fou regent d’entomologia del Museu de Ciències Naturals de Catalunya (1932-1935) i del Museu de Zoologia (1935-1939), així com conservador tècnic de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona, destinat al Museu de Zoologia (1941-1966), i director d’aquest Museu, entre 1966 i 1977, any en que es va jubilar.  La relació amb el Museu va començar molt abans, quan amb 16 anys, l’any 1924, va començar a col·laborar amb el laboratori entomològic. I va continuar molt després, prosseguint els seus treballs i recerques fins dos anys abans de la seva mort.

La seva obra científica és inmensa. Va publicar més de 400 articles científics, en que va descriure més de 500 tàxons nous per a la ciència (gèneres, subgèneres, espècies i subespècies), sobretot de fauna cavernícola dels Tenebrionidae i Anobiidae. Al llarg de la seva vida va explorar més de 1.500 coves.

Es recorda molt també la seva influència en els joves. Va crear escola. Molts dels entomòlegs catalans, professionals o afeccionats, van ser deixebles seus. L’agraïment i el record del seu guiatge i del seu mestratge és ben viu en tots ells. En aquest sentit, les Trobades de col·laboradors del Museu són una ocasió de continuar reconeixent aquesta contribució tan important de Francesc Español a la comunitat científica i naturalista.

En vida va rebre molts reconeixements i homenatges. Entre els més destacables, fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1969) i doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982). Distingit amb la placa de l’orde d’Alfons X el Savi (1978), el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (1981) i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1984).

“Amb els anys, igual que un té néts, o estudiants que arriben a professors, vénen alguns honors, més aviat minsos, perquè són inoperants (...) Per damunt d’això hi ha les qualitats personals, la rigorosa ètica del recercador, feta de crítica, de servei i d’esperança, la seva bonhomia (sembla viure en un món apart de les picabaralles dels nostres taxònoms), manca total de presumpció, amic absolutament fiable, i el seu entusiasme per la naturalesa i per la vida, que sovint amaga sota una façana escèptica, com escau als que han bregat molt i han vist molts canvis i escoltat moltes promeses, i no perden mai les il·lusions, però saben interiorment que no hi ha substitut per a la feina silenciosa i, a més, ben feta. Per molts anys!”

          Del pròleg de Ramon Margalef a ‘Francesc Español, 50 anys d’obra bioespeleològica. Federació Catalana d’Espeleologia’